En els darrers mesos, errors administratius han malmès tramitacions importants de l’Ajuntament. La més recent, la que ha provocat la pèrdua d’una possible subvenció de 600mil€ per renovar la xarxa d’abastament d’aigua. Ho va reconèixer l’alcalde al Ple passat.
Vagi per endavant que errar és humà i que les administracions públiques ja hi compten. En diuen “errors materials” i sempre concedeixen terminis per corregir-los. Per tant, quan es denega un ajut important, com és el cas, ja no és per aquests tipus d’errors, sinó per altres, més greus i alhora, més transcendentals.
D’aquí, l’exigència inexcusable de rigor en tots els procediments, qüestió que no sempre es dona a l’Ajuntament. I no és pas per culpa dels professionals que els executen, sinó de qui els hi exigeixen que facin una feina que no els correspon. Vet aquí el problema.
Si a algú l’obliguen a conduir un F1 pel circuit de Catalunya, potser aguantarà un tram, però quasi segur que més aviat que tard, el pinyac el té assegurat. Serà seva la culpa, o recaurà sobre qui l’ha forçat – pregunta Albert Batlle (GdE) – La resposta és clara, si mes no al nostre entendre: és de qui obliga, no de qui és obligat !.
Davant la constatació dels errors, ja no valen els discursos abrandats que s’inventen desqualificacions personals que no ho són. Encomanar feines a qui no li correspon, no és un error, és una irresponsabilitat. Equivocar-se algú en fer-les, sí. És humà. Fins i tot Messi falla penals.