Eixos de l’Acció Municipal
CALDES NECESSITA UN PLA
Aquest PLA per CALDES vol ser el full de ruta a seguir pels propers 15 o 20 anys. No és només un programa electoral, és un PLA permanent que, des de la la fundació de GENT D’ESTRAC a l’any 2019, guia i presideix tota la seva activitat política.
El PLA per CALDES defineix el que som, el que volem ser i el que cal fer per aconseguir-ho. És un PLA que aposta per impulsar i consolidar el benestar individual i col·lectiu. Pel dret a la formació, al treball i l’habitatge digne. Per facilitar l’accés a la formació, el treball i l’habitatge digne. I per la sostenibilitat i el respecte a l’entorn.
És un PLA que respecta la diversitat i que promou la solidaritat i convivència pacífica i democràtica i que, a partir de la seva redacció inicial, busca la participació i el consens, per així garantir la seva aplicació.
És per això que Gent d’Estrac presenta aquest full de ruta. És el nostre Pla fundacional, que ja vàrem plantejar el 2019, ara amb algunes adaptacions. Si el completem entre tots, si que serà el millor Pla per Caldes.
01.- Un nou Pla General (POUM)
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és la definició del CALDES desl propers 20 ANYS. És la determinació de l’edificació, viabilitat i conservació de l’entorn, i dels seus espais públics, equipaments i serveis que necessita.
Correspon a l’Ajuntament impulsar-lo. El darrer Pla General Urbanístic (PGOU) es va aprovar l’any 1984. Han passat 35 anys i clarament està desfasat, fet que ocasiona distorsions amb la legislació urbanística general vigent des de dates posteriors.
L’any 2014 l’Ajuntament, governat per CiU, va impulsar la redacció d’un nou POUM, però les eleccions municipals de 2015 i la moció de censura d’ERC i PSC, al 2016, el van aturar, sense motiu aparent.
El 2019 es va recomençar i al 2020 es va aprovar l’AVANÇ del POUM, un document d’intencions consensuat quasi per tots els Grups Municipals. Finalment, a l’estiu de 2022, l’Ajuntament ha contractat els serveis d’un equip multidisciplinari per la redacció i tramitació del POUM. Una feina que s’allargarà ben bé fins el 2025. (*)
(*) ABRIL 2023.- Fa poc dies s’ha conegut que el resultat de l’adjudicació de la redacció del POUM ha estat impugnat per una de les empreses licitadores. L’Ajuntament ha trigat 6 mesos a remetre l’expedient al Tribunal de Contractacions de Catalunya que és qui ha de resoldre el litigi. Potser tardarà tres o quatre mesos i podria ser que obligués a repetir el procés, amb el conseqüent retard que això pot comportar.
Un Pla General és ..
Un Pla General és un document oficial, que, un cop aprovat i vigent, és d’obligat compliment. Per això, és l’Ajuntament, com a ens democràtic de representació ciutadana, a qui li correspon la iniciativa de redactar-lo o reformar-lo, si ja existeix.
L’AVANÇ aprovat diu ben clar quins són els objectius:
– Reducció superfície urbanitzada i urbanitzable.
– Connectivitat urbana (a peu, vehicle) i interurbana
– Millora del paisatge urbà i dels entorns naturals
– Preservació del Patrimoni Arquitectònic.
– Ordenació front marítim (platges) i nova centralitat (esplanada)
– Resoldre inundabilitat (riera)
– Dotació dels equipaments i serveis necessaris
Creixement harmònic i participació ciutadana
La concreció d’aquests i més objectius és el que ara toca fer però sobretot es necessita un POUM que garanteixi un creixement harmònic, és a dir, sempre que es puguin facilitar els serveis i equipaments necessaris, tenint en comte l’escassa dimensió territorial i la precarietat de recursos (d’aigua potable, per exemple).
És molt important però la PARTICIPACIÓ CIUTADANA que el procediment d’aprovació del POUM ja estableix, com a millor fórmula que el resultat acabi sent del tot representatiu i consensuat.
02.- Mobilitat – Aparcament
En els darrers anys, el poble ha crescut fins el límit de la seva dimensió territorial, sobrepassant-la fins i tot en alguns casos. Els vials, carrers i places, en general, són insuficients per a absorbir el trànsit que hi accedeix. Els vianants ho tenen difícil, i els vehicles, també.
No n’hi ha prou amb el pàrquing de la N-II, ni amb el del Parc Maragall, ni amb l’ús de l’esplanada de Can Muntanyà en ocasions puntuals. Cal distribuir millor l’espai i el temps disponible per a fer compatibles totes les opcions, les de a peu i les que impliquin desplaçament i aparcament de vehicles.
A l’any 2001, governant el PSC, es va aprovar la construcció del pàrquing soterrat del Parc Maragall. Malauradament, les 53 places resultants que finalment va construir l’empresa concessionària (del grup de l’hotel Colon) que se’n va reservar 20 pel seu ús, no eren les 94 inicialment promeses (les que hi havia a la plaça de les Barques). Va ser una gran ocasió perduda que cal revertir.
Soterrament de la Riera
El 2010, el Govern del PSC va plantejar una nova urbanització de la Riera, que la reconvertia en avinguda cívica, eliminant el pedrís actual i incrementant la capacitat vial i d’aparcament. Mai s’ha executat perquè la necessària canalització subterrània de les aigües pluvials, encara no s’ha fet, excepte el seu tram baix.
A l’any 2021 i després de reiterades peticions de Gent d’Estrac, l’Ajuntament en Ple, es va dirigir a la Generalitat perquè inclogués dit soterrament al seu Pla d’Acció, però no s’ha aconseguit i, el que és pitjor, el Govern (ERC-PSC) no l’ha reclamat, malgrat haver-ho acordat tots els Grups del Consistori. Caldrà doncs insistir-hi fins que l’obra sigui una realitat.
Aparcament subterrani a l’Esplanada
El 2012, l’Ajuntament (CiU) va aprovar el projecte d’un aparcament soterrat a l’Esplanada de Can Muntanyà, de més de 200 places, segons si es construïen una o dues plantes (uns 1.600 m2 per planta), i si també s’incorporava una superfície comercial i s’hi traslladaven les parades del Mercat Municipal.
El projecte no es va executar per manca de finançament. Ara però, els temps han canviat. La conveniència d’actualitzar els seus elements i de rellançar la proposta, podrien ser més viable que llavors.
Repensar la Riera i el Camí Ral
Gent d’Estrac considera que a la Riera cal regular la velocitat de vehicles i circulació de vianants amb criteris de seguretat i accessibilitat.
A més, cal repensar la Riera i el Camí Ral com a eixos vertebradors de vida, comunicació i activitat comercial. També distribuint millor els espais d’aparcament actuals de manera que facin compatibles totes les opcions i facilitin la rotació. Alhora caldrà definir millor els recorreguts de vianants.
Urbanitzar definitivament el carrer dels Eucaliptus
O tram sud del Camí Ral, sortida a la N-II. Es una actuació pendent des que l’any 2008 es va aprovar el Conveni Urbanístic que obliga la seca execució a la propietat de Can Solé de Baix. Només cal executar-lo.
Urbanització del carrer Pont Sergent i del Sector PU2
Probablement l’actuació més necessària i urgent, per raó del seu mal estat actual, resultat de molts anys de deixadesa. D’acord amb les previsions del PGOU, es tracta d’adequar les dimensions dels carrers, reservant la capacitat d’aparcament, limitant la velocitat i dotant-los dels serveis i mobiliari urbà que avui no tenen. També, salvant la Riera del Gorg amb la passera de vianants, que permeti travessar-la en cas d’avingudes.
La Baixada de Pont del Sergent, que el PGOU ja indica que és de vianants, s’ha de dotar d’unes baranes segures, il·luminació i una superfície agradable per al passeig a peu o amb bicicleta.
Gestió dels aparcaments al carrer (Zones Blaves, Verdes i Vermella)
Gent d’Estrac promourà la GRATUÏTAT per a tots els vehicles que s’acreditin són de titularitat d’una PERSONA EMPADRONADA a Caldes, per així atendre també als qui l’han adquirit amb fórmules de rènting o similar, o disposen de vehicles d’ús habitual però de titularitat empresarial (només 1 per persona).
Igualment, Gent d’Estrac, permetrà el sistema de pagament en efectiu, ates que la maquinària instal·lada ara fa dos anys, després de sis de mal funcionament, ho permet.
03.- CENTRE VILA (Esplanada Muntanyà i voltants)
Aquest espai, entre la Riera i els carrers Major, Remei i Església, és tot de propietat privada i correspon a una unitat d’actuació urbanística definida des del 1984, que encara no s’ha executat. El Pla General li concedeix una forta edificabilitat (6.000 m2, 52 habitatges, 40 als “canyers”), a canvi de que l’esplanada passi a ser pública.
La pendent substitució dels habitatges dels canyers
L’any 1990, l’Ajuntament (CiU) va plantejar la substitució dels habitatges dels canyers per un hotel balneari, però no va prosperar. Al 2001, el Govern del PSC va transformar l’esplanada en l’espai actual, gaudint del seu ús, però no de la titularitat definitiva. Després, cap el 2013, CiU, va plantejar una operació d’intercanvi urbanístic segons la qual, als canyers s’hi podria bastir la nova escola de Caldes. El PSC, llavors a l’oposició, no la va recolzar i la iniciativa no es va dur a terme.
Per tant es pot dir que actualment només existeix la vigència dels habitatges, la cessió d’ús de l’esplanada i el projecte de construcció d’un pàrquing soterrat, ampliable a explotació comercial, aprovat per l’Ajuntament l’any 2014. També la constatació dels problemes de possible inundabilitat de la zona que, segons dictàmens tècnics, es podrien eliminar o minimitzar amb el soterrament de la riera.
L’AVANÇ del POUM (2020) ja diu que és una actuació prioritària per resoldre la connectivitat entre Dalt de Caldes i la riera, a més de convertir tot el conjunt en la centralitat del poble que avui no existeix
Consulta Popular Vinculant
Per aquesta raó, Gent d’Estrac considera que cal prendre les decisions necessàries, mitjançant una consulta popular vinculant que esculli entre les opcions que es plantegin i que s’hauria de convocar durant el període d’elaboració del POUM per tal que aquest pugui incorporar el seu resultat.
04.- FRONT MARÍTIM – PLATGES i PASSEJOS
Des del darrer quart del segle XIX, Caldes ha fet de les seves platges i passejos marítims un dels seus atractius principals. Primer, les platges eren amples i profundes, després petites i amb espigons i més recentment altra vegada amples, gràcies a l’aportació de sorra de fa 25 anys. L’experiència però no ha funcionat , i les institucions ja parlen de la reconstrucció dels espigons que hi havia hagut.
Pel que fa els passejos, passa el mateix. Mentre que el Passeig dels Anglesos ja te una versió moderna del seu traçat (anys noranta), el Passeig del Mar continua pendent des de fa anys, malgrat els anuncis periòdics sobre la seva renovació.
Reconstrucció dels Espigons i les caletes
Gent d’Estrac hi aposta decididament. A partir dels treballs que va fer el Ministeri que ara estan en fase de revisió, i sempre que respectin l’entorn i la bio-diversitat i siguin espigons transitables i utilitzables. Per assegurar que aquesta opció és la preferida dels caldencs, GdE proposa que abans es faci una consulta popular.
Recuperació de la Varada
Consolidant la feina que les aigües dels darrers anys ja han fet de guanyar espai a la sorra que es va llençar. Es tractaria de dragar i fer navegable l’entorn de la passera i de la varada de barques que ara hi ha a la platja.
Reforma i nova urbanització del Passeig de Mar
Actualitzar i executar el Projecte ja redactat que espera des de fa anys la seva execució per part del Ministeri i/o la Generalitat. Es donaria així el nou aspecte i vialitat al tram comprès entre la Riera de Caldes i el terme municipal d’Arenys de Mar, municipi pel qual discorre la major part de l’obra a efectuar
Modernització dels serveis de (i a la) platja
Aportant contenidors de residus i papereres, senyalitzant adequadament els accessos (sempre aptes per a qualsevol condició de mobilitat personal), unificant les àrees de serveis (dutxes, rentapeus, fonts aigua, lavabos), àrees de joc per infants “baby-points”, línies de vida, guinguetes i alhora, aportant innovacions específiques que singularitzin l’oferta, com per exemple un servei de casetes de bany (recuperant una vella tradició). Així, a més de potenciar l’atractiu, s’aconseguirà millorar la distinció de la Bandera Blava que ara només rep la platja dels Tres Micos.
Servei de prevenció i vigilància
Recuperada la gestió per part de la Creu Roja Local, cal garantir la seva continuïtat, perquè disposa dels mitjans i del personal necessari, i es titular del mòdul de la Platja de les Barques, hereu dels anteriors que hi havia hagut de la pròpia Creu Roja i de la Junta Local de Salvament de Nàufrags, constituïda a l’any 1902 (una de les més antigues de Catalunya i Espanya).
05.- PARC JOAN MARAGALL
Sens dubte, és un dels llocs més emblemàtics de Caldes. L’actual hotel, més alt i ample que l’anterior, ha tret al Parc llum i vistes al mar, restant l’animació que abans tenia. També hi ajuda una distribució dels espais molt millorable. El Parc necessita un nou impuls i per això, Gent d’Estrac planteja quatre línies d’actuació
Recuperació de l’estany central
i dels espais verds que havia tingut.
Reubicació dels mòduls de serveis
i les seves terrasses replantejant el seu nombre i dimensió, probablement col·locats en una de les cantonades, de manera que disposin de més vista al mar i al parc.
Redefinició de l’aparcament soterrat
que és de titularitat municipal.
Aprofitament de l’espai lliure disponible
per ubicar-hi alguna zona de pràctica esportiva i/o de lleure, com per exemple, una bolera a l’aire lliure els mesos d’estiu i/o una pista de gel als mesos d’hivern, acudint, si cal, a la promoció públic-privada. L’opció del pàdel també es podria considerar, així com la d’altres pràctiques esportives (jocs de taula, ping-pong, etc).
És a dir, buscar la consolidació del Parc com a pol d’atracció i convivència, no exempt d’activitat comercial i serveis.
06.- PARC MUNTANYÀ
Sens dubte, es tracta d’un dels atractius propis singulars dels que disposa Caldes. L’any 1987, l’Ajuntament (PSC) va obtenir la propietat de la part superior del Parc (uns 20mil m2), a canvi de permetre l’edificabilitat de 242 habitatges al paratge conegut com “Ca l’Arboix” al turó de Caldes i la d’un bloc de 40, als canyers de l’esplanada Muntanyà.
Després, al 1990, amb govern CiU, l’Ajuntament va adquirir la Casa principal, l’accés des de la Riera i la Pèrgola (uns 5mil m2 de superfície i 3mil, edificables), a canvi de la cessió de 8 parcel·les de propietat municipal a Torrevella.
Sobre l’adequació del Parc
Han estat diverses les actuacions fetes. La primera (govern CiU), als anys 1989-1991, va ser la d’uns cursos de formació ocupacional que van permetre a uns quants joves aprendre jardineria, alhora que rehabilitaven zones del Parc. Després, i durant anys (govern PSC i CiU), el manteniment va anar a càrrec de la Brigada Municipal o d’empreses externes, sempre subjectes a dificultats pressupostàries que no permetien actuacions completes ni convincents.
L’any 2013, el Govern CiU va invertir 370mil €, (50% subvenció europea FEDER) en refer infraestructures i adequar espais. Després el programa “Fent Camins” de formació professional juvenil, encara vigent, també ha ajudat, però des de 2016, la plaga del “Tomicus” ha obligat a talar força pins i per tant, ara calen noves accions.
Al gener de 2019, l’Ajuntament va aprovar, sense consens, un Pla Director que determinava les pautes mediambientals a seguir, però que no concretava altres actuacions necessàries, ni pressupost, ni calendari. Des de llavors no hi ha hagut cap avanç. Només actuacions puntuals de manteniment.
Gent d’Estrac s’ha esforçat, des de 2019, en activar la Comissió o Grup de Treball de Parc (ciutadans, entitats, polítics) que consta com a constituïda però que fa anys que no es reuneix. No ha estat possible. El Govern (ERC-PSC) no s’hi ha avingut.
Més recursos econòmics
Cal abordar la solució i facilitar l’accés. El valor del Parc, és indubtable, però el temps ha demostrat que malgrat els esforços fets, el seu manteniment i explotació, no és possible amb els recursos ordinaris de l’Ajuntament.
Les nostres propostes
El Parc es prou ampli per acollir ofertes diverses i d’esbarjo (casals), formació (cursos, escola natura) i promoció (horts urbans reduïts), etc. La solució però, haurà de definir el seu finançament i, ser respectuosa amb el medi, però també eficaç per a que l’explotació esdevingui, sinó rendible, com a mínim, sostenible.
Mentrestant però serà important facilitar l’accés públic, especialment a les persones amb més dificultat de mobilitat, ja sigui emprant els mitjans mecànics de que disposa l’edifici annex de la Fundació Palau o estudiant altres opcions pròpies, com ara la d’escales automàtiques des de la Riera.
07.-L’ENDERROC DEL VIADUCTE (PONT N-II)
Segurament la majoria de caldencs/ques comparteixen aquest enunciat, acompanyat potser d’una certa resignació davant el que per molts, sona a impossible. El cert però, és que els condicionants de mobilitat que en el seu dia varen provocar el viaducte, més de 60 anys després, han canviat.
Al 1999, CiU, ja ho va incloure en el seu programa i des de llavors, el que primer semblava una ocurrència, s’ha anat transformant en el posicionament polític de tots els partits locals. Sense anar més lluny, el 2016 i al 2021 – a proposta de GdE- noves resolucions del Ple Municipal ho han referendat.
Qüestió de voluntat política
Per això Gent d’Estrac creu que s’ha lluitar fins aconseguir l’enderroc, propiciant la unitat de tota la població per fer possible que els organismes competents prenguin la decisió. Tècnicament, ara és possible. Les estadístiques i estudis disponibles ho avalen sobretot si es manté l’actual gratuïtat de l’autopista que ja ha fet possible que s’hi hagi traslladat més del 60% del trànsit que abans circulava per la N-II.
Es tracta per tant, d’una qüestió de voluntat política dels qui prenen aquest tipus de decisions: Generalitat i Estat. Són els qui fixen les prioritats i els terminis, i per tant, a nosaltres, caldencs, només ens queda l’opció de la insistència.
A Gent d’Estrac pensem que la nostra obligació com a caldencs es la de perseguir aquest objectiu, acudint tantes vegades com faci falta, a totes les instàncies necessàries, per aconseguir, tard o d’hora, el viaducte fora !!
08.- PAISATGE URBÀ
Quan una persona vol impressionar a una altra, es cuida i s’esforça en millorar el seu aspecte. No tant com si fos un aparador de botiga per cridar l’atenció i prou, sinó com un exponent de la qualitat que hi ha al seu interior.
Clarament, Caldes ha de fer el mateix. Si es vol que sigui pol d’atracció per a inversors i visitants, cal la posada en marxa d’un seguit d’actuacions que endrecin les façanes exteriors del poble, les que es veuen des de la N-II, la línia fèrria i la platja, i també les internes, les enjardinades i les de les edificacions públiques i privades, especialment les més emblemàtiques i monumentals.
Millora dels accessos a Caldes (pla d’imatge exterior)
Consistent en accions que endrecin, reordenin i millorin els accessos al poble: als extrems del Camí Ral, davant poliesportiu, estació tren, pàrquing fotovoltaic, accessos des de l’autopista, riera i les zones enjardinades.
La proposta de trasllat de la Comissaria de Policia Local, a peu de la N-II i a mig camí del Poliesportiu, acompanyat de la reestructuració i millora de l’enjardinament annex i del que hi ha al davant de la instal·lació esportiva, seria la millor manera de resoldre l’aspecte i la vialitat de l’accés sud a Caldes.
Paisatge Urbà: Ordenança façanes i carta de colors
El paisatge urbà, com a conjunt d’elements urbanístics, arquitectònics, vegetals, topogràfics, naturals o culturals, públics o privats, mobles o immobles, té la consideració d’un bé públic d’interès social, cultural i ambiental que requereix de la mateixa consideració, manteniment i millora que el patrimoni històric o cultural que conté.
Per ara, el paisatge urbà s’ha mantingut estable, però ha patit una continuada degradació amb puntuals aparicions d’elements discordants i amb altres de potser menys impacte, però igualment nocius que, en la mesura del possible, cal reconduir, així com també evitar la proliferació de nous casos similars.
L’any 2022, a instàncies de Gent d’Estrac i en sintonia amb el Govern Municipal, l’Ajuntament va aprovar l’Ordenança Reguladora de les façanes d’edificis, conjuntament amb una Carta de Colors a aplicar en qualsevol reforma i/o obra nova que s’executi. És un primer pas, important, que caldrà concretar.
Pla de Recuperació del Paisatge Urbà
Consistent en facilitar la beneficis fiscals i d’ajuts directes per a condicionar les façanes dels edificis particulars, especialment els més emblemàtics, d’acord amb l’Ordenança aprovada, i també un Pla Especial de Recuperació dels espais i edificis públics.
Igualment, treballarà per aplicar la proposta, que a meitats de 2022 ja va presentar al Ple de l’Ajuntament, de per la retirada progressiva del cablejat aeri dels carrers.
09.- SERVEIS PÚBLICS
Oferir el serveis necessaris a la ciutadania és un punt essencial de la gestió municipal. Fer-ho bé i a temps, no és un mèrit dels polítics, és una obligació. Els principals o bàsics són els que fan que el “poble funcioni”: enllumenat públic, cementiri, residus, seguretat ciutadana (Policia), neteja viària, aigua potable, clavegueram, parcs, jardins, platges, biblioteca, mercat, escola bressol, instal·lacions esportives, parcs infantils, transport viatgers, control aliments. Alguns són obligatoris per llei i altres es presten per decisió pròpia, acordada en el seu dia.
Administració àgil, eficient i eficaç
Una bon part dels serveis administratius, o sigui, els que impliquen gestió i relacionen ciutadania i administració, ja es poden efectuar via telemàtica, però continua vigent el paper de l’OAC (Oficina d’Atenció Ciutadana) i el de la consulta directa amb el personal, tècnics i gestors polítics.
Per això caldrà consolidar els mecanismes ja existents de simplificació dels tràmits. També ampliant la disponibilitat dels servidors públics (OAC, Serveis Tècnics i Serveis Administratius) a alguna tarda i als períodes de més necessitat ciutadana i potenciant les línies directes de resolució de conflictes (Línia Verda, bústia de suggeriments, xarxes socials etc).
Neteja urbana i recollida residus
És una qüestió dinàmica que requereix la màxima atenció per garantir el seu bon funcionament que, en la mesura del possible (horaris, sorolls) hauria d’interferir poc o gens en la normalitat ciutadana. No n’hi ha prou amb mantenir, també s’ha d’invertir per a renovar material i mobiliari urbà.
És urgent incrementar el parc de papereres i garantir el bon estat dels contenidors de residus, sense descartar puguin instal·lar-se àrees amb tancament per millorar el seu aspecte.
Igualment, serà bo establir pautes d’actuació revisables que mantinguin la via pública en bon estat de neteja; els parcs i jardins dignes de la seva inclusió a les Vil·les Florides i les platges a la Bandera Blava, i per tant, fent que s’inclogui el garbellat de la sorra per eliminar els residus que sovint hi queden si només es “pentina” la platja.
Carrer Pau Casals (sector ISLA)
Tot i la important urbanització que s’hi va fer, encara és un sector oblidat. La jardineria i els parterres estan en males condicions, hi ha brutícia i poca vigilància, especialment a les nits.
En no disposar de cap comerç ni servei públic, les persones que s’han de desplaçar als centres de serveis que hi ha a altres sectors del poble (comerç, tren, farmàcia, etc), no disposen de camins agradables i sense obstacles. La línia d’autobusos C21 té la parada més propera davant del poliesportiu.
Gent d’Estrac considera que cal millorar la situació i promourà les actuacions que així ho facin possible, sempre d’acord amb els que hi resideixen.
Intervencions via pública, carrers Església, Mercè, Pins Salvà i altres
El carrer Església necessita una reposició del paviment que elimini desnivells i possibles esllavissades. Lamentablement, no s’aprofita la renovació de la conducció d’aigua que obrirà rasa per endreçar tot el carrer.
Altres carrers que demanden intervencions per reposar paviment i segurament també serveis: Pins Salvà, Mercè. En aquest carrer, juntament amb Lluis Companys i Fornaca, a més, d’una vegada per totes, cal evitar el pas de vehicles de gran tonatge que ja han malmès força tot el recorregut.
Modernitzar la xarxa d’aigua, clavegueres i enllumenat
Són xarxes antigues que el temps ha anat deteriorant fins arribar a ocasionar problemes i interrupcions dels seus respectius serveis. En els tres casos, cal fer fortes inversions, perquè els seus Plans de Treball ja estan redactats.
Gent d’Estrac considera que s’ha de dissenyar un pla d’etapes i dedicar-hi aportacions anuals, començant pels sectors més deteriorats, cercant també el suport financer d’altres administracions per a completar la renovació necessària. Per això, durant els darrers mesos, ha donat suport a la petició de subvenció a la Unió Europea per a renovar tres trams de la xarxa d’aigua potable que, de manera incomprensible i injustificable s’ha perdut per culpa d’una mala gestió de la tramitació necessària.
Comunitat Energètica Local
Entesa com una figura associativa, segurament amb entitat jurídica pròpia, que agrupi la ciutadania, el teixit productiu i l’Ajuntament per a gestionar millor les activitats pròpies del sector energètic (producció elèctrica, distribució, agregació, control consum, etc). L’objectiu principal sempre serà el benefici local, la seva sostenibilitat i l’abaratiment del cost de l’energia.
Transport Urbà
Pel que fa el transport de viatgers, a més de revisar i actualitzar -segons demanda- el servei del BUS urbà, s’ estudiarà la posada en marxa del TAD (Transport a demanda) o porta a porta, que permetria fer trasllats des del domicili a llocs d’interès (CONSULTORI, zona comercial, estació, escoles) a cost reduït (tarifa plana 2 €) i/o, gratuït per a majors de 65 anys o persones amb mobilitat reduïda. L’Ajuntament es faria càrrec del cost global, amb conveni amb la Generalitat i els taxistes del poble.
Parcs Infantils
Hi ha demanda creixent. És important definir i posar en pràctica un pla de manteniment i actualització dels Parcs que ja existeixen i estudiar la possible implantació de nous en indrets de fàcil accés.
Senyalització viària i cultural
Urgeix la seva revisió. GdE te redactat un inventari de la senyalització viària actual que constata diversitat de criteris i de prioritats amb nomenclatura confusa i, desfasada en alguns casos. Seria important uniformitzar criteris, i retirar els senyals obsolets.
Pel que fa la senyalització cultural o turística, es necessita la seva actualització, tant de continguts com de possibles noves incorporacions que remarquin els tresors patrimonials del poble i les seves fites històriques (Combat Caldes, Ambaixades Guerra Civil, edificis singulars).
Posar el Cementiri al dia
Fa falta executar la reforma ja projectada:
– Substitució barana, arranjar mur i jardineria, zona Cementiri nou.
– Substitució nínxols en mal estat i impermeabilització dels existents.
– Urbanització i drenatge zona Cementiri vell.
Les petites “grans obres”
Són aquelles que no comporten grans inversions però que ajuden a millorar les condicions de vida i de vialitat dels carrers i places del poble.
Passamà a les escales St.Pere des del Camí Ral.
Rampa a les escales de la Riera (davant nº 38)
Trasllat a una ubicació més cèntrica i accessible, del monument dedicat al President Lluís Companys, ara situat a l’entrada del Cementiri.
Espais per a les mascotes
En els darrers temps, s’han inaugurat alguns espais. Un al Parc Muntanyà, que cal entendre com a provisional, atesos els usos previstos al seu Pla Director vigent (2019) i l’altre, permetent l’accés a la platja del Bassiot durant els mesos d’hivern.
És un primer pas que caldria ampliar, amb ubicacions més cèntriques i, pel que fa la platja, pactant una solució conjunta amb els municipis veïns d’Arenys de Mar i Sant Vicenç Montalt, habilitant una platja mancomunada per mascotes, probablement en els pobles amb més litoral.
10.- PARTICIPACIÓ CIUTADANA, un eix transversal
Que la participació ciutadana en la presa de decisions és imprescindible, sembla que ningú en dubta. Tampoc els grups polítics quan elaboren els seus programes electorals. Altra cosa és la realitat, si més no a Caldes, en que la gestió posterior a totes les eleccions ha oblidat la veritable participació estable, substituint-la, fins el 2015, per reunions esporàdiques d’explicació de l’activitat del govern i no passant d’algunes reunions sectorials des de 2016 fins avui.
Consell de Vila (o Assemblea de Caldes)
Gent d’Estrac proposa instaurar-lo com a òrgan permanent de participació i consulta format per representants de tot l’arc social, polític i ciutadà. De forma obligatòria en formarien part els electes de l’Ajuntament, representants de les entitats, i als alcaldes/ses i regidors anteriors que ho desitgin. La seva funció principal seria la d’emetre opinió sobre els temes de gestió i pressupostaris de l’ajuntament, després de dotar-se dels mecanismes propis de funcionament (reglament, comissions sectorials, pressupost participatiu) i si cal, finançament.
Sessions informatives i consultes populars
La constitució del Consell de Vila però, no limita la convocatòria de sessions informatives públiques per a explicar qüestions puntuals o de gestió ordinària, com tampoc impedirà cap procés de participació ciutadana sobre temes concrets que culminessin amb l’exercici del dret a decidir mitjançant consulta popular o referèndum.
Plens Municipals
Igualment, Gent d’Estrac es proposa agilitzar i fer més accessibles els Plens Municipals, que malgrat siguin públics i es puguin seguir per internet, han esdevingut tan poc comprensibles que molt poca gent els segueix.
Audiència Prèvia
És la reunió amb persones i entitats, prèvia a la sessió del Ple, per explicar els temes que es tractaran i també per recollir les peticions, suggeriments, consultes dels ciutadans i de les entitats locals que tinguin a veure amb els punts de la sessió o sobre qualsevol altra qüestió que considerin. Aquesta audiència no suprimiria l’habitual ronda d’intervenció del públic quan acaben les sessions plenàries, però serviria per facilitar el diàleg sense haver d’esperar al final de les sessions.
Destinació turística “Maresme Termal”
Impulsar la destinació turística Maresme Termal, incorporant-hi el Balneari Titus i els agents econòmics propers (restauradors, botiguers, professionals de l’oci, l’esport, i la cultura – Fundació Palau, Parc Muntanyà, Col·lecció Bassat entre d’altres -) els dels municipis amb afluència turística consolidada del Maresme nord – Santa Susanna, Calella, Malgrat – i els més propers a Caldes : Mataró, Sant Vicenç del Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar i Canet de Mar (Modernisme).
11.- INFORMACIÓ i COMUNICACIÓ
Caldes és un poble petit, i per tant, d’escàs interès pels mitjans de comunicació habituals, públics i privats, que busquen audiències més àmplies. Per això, i excepte en ocasions puntuals, no n’hi ha cap que informi dels temes locals, més enllà de les emissores de ràdio veïnes (Santvi i Arenys de Mar) i les revistes de distribució comercial (3 Viles i similars).
Si que existeixen però, els mitjans de comunicació municipal (web, xarxes socials i revista Portada) normalment amb continguts parcials guiats pel govern de torn.
És urgent doncs facilitar canals de comunicació veraços, independents i democràtics que, dins la modèstia pròpia d’un municipi petit, facilitin tota la informació, divulguin les activitats que es porten a terme i en definitiva, ajudin a cohesionar la consciència col·lectiva d’arrelament al poble.
Consell de Comunicació Municipal
Entès com a ens autònom, impulsat per l’Ajuntament però participat i gestionat per les institucions i entitats locals.
Serà aquest Consell qui impulsi una ràdio local, amb finançament públic i privat, que disposi d’una programació estable que informi de manera veraç, entretingui, fomenti la participació i que doni veu a les entitats, a les seves activitats i a les del comerç local. Un canal audiovisual de característiques similars, que aprofiti les noves tecnologies per abaratir costos. També, les publicacions escrites genèriques i/o temàtiques. Així, la revista Portada passaria a ser una publicació de poble, guanyaria continguts i difusió i perdria el control polític que ve exercint el govern de torn.
Plataforma Digital d’Informació i Comunicació
Seria també un dels objectius del Consell. Crear, a partir de les pagines web ja existents, municipal i/o privades, una Plataforma Digital de Comunicació (web, app, ràdio) per permetre que tothom (locals, foraster i visitants) pugui accedir i interactuar amb tota la informació disponible i la que es pugui crear sobre Caldes i tots els seus elements, des dels propis municipals, fins els culturals o esportius, passant per la informació de serveis (aparcament, platges) i la comercial (botigues, restaurants, serveis, etc). ..
Mitjans de comunicació públics
Pagina web Ajuntament i xarxes socials.- Separant clarament els continguts institucionals que han de figurar obligatòriament en la pàgina web de l’Ajuntament a través de la seva Seu Electrònica, dels purament informatius d’activitats municipals que, en aquest cas, estarien sota el control de la Comissió Municipal de Comunicació, formada per tots els grups polítics de l’Ajuntament, en la línia que ja es va aprovar a l’estiu de 2016 i que, insòlitament, el Govern actual s’ha negat a restaurar.
12.- SALUT, SERVEIS SOCIALS I BENESTAR
Els serveis personals són els que afecten la salut de les persones i la seva qualitat de vida. Són de caràcter universal, si bé només s’utilitzen quan es necessiten. En general, es pot dir que el punt de referència és l’Ajuntament, però són prestats pel conjunt de l’administració catalana, a través de les Xarxes de Salut (hospitals, ABS, CAP i consultoris), Serveis Socials (actualment a “la Fabriqueta” i a les oficines de la Generalitat a Mataró i Barcelona.
Atenció Mèdica presencial
És prioritari i urgent recuperar la normalitat d’aquest servei que la pandèmia va suprimir. Sigui en la ubicació que sigui o amb mòduls provisionals, però l’assistència sanitària s’ha de normalitzar de seguida.
Consultori Mèdic
Tancat des de fa tres anys per impossibilitat del local anterior, sembla que finalment s’acabarà reconstruint a la mateixa ubicació un nou Consultori més ampli i espaiós, però de moment limitat per a futures i previsibles ampliacions.
És una decisió unilateral del Govern actual (ERC-PSC) que descarta així altres possibles i millors ubicacions. Caldrà però que abans de posar-lo en funcionament es garanteixi que reuneix les degudes condicions de salubritat que el local, fins ara no ha tingut.
Gent d’Estrac sempre ha defensat que la millor ubicació podria haver estat la planta baixa de l’edifici de la Fundació Mercè Torras (Riera 1), sense descartar però altres possibles ubicacions.
Serveis Socials
Son el conjunt de recursos, equipaments, projectes, programes i prestacions destinats a assegurar el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de les seves necessitats personals bàsiques i també de les necessitats socials. En bona part depenen d’administracions superiors però l’Ajuntament de Caldes també hi destina pressupost, recursos i dotacions (La Fabriqueta)
Atenció a la infància, beques d’estudi i de menjador, ajut a les persones amb discapacitats o en situació de dependència, suport per l’obtenció d’ajuts, assistència a la llar, prevenció i detecció situacions de violència de gènere, foment de polítiques d’igualtat, són alguns del camps d’actuació dels Serveis Socials Municipals.
Caldrà vetllar perquè facin bé la seva feina, cuidant que els ajuts i recursos els rebin les persones que realment els necessiten, i perquè es reforcin tant com faci falta, des l’àmbit públic (Generalitat, Diputació, Consell Comarcal) i del privat (entitats, fundacions, ONG, etc
Igualment, Serveis Socials seguirà i si pot, incrementarà la seva col·laboració amb les entitats que ja hi col·laboren, com ara la Creu Roja Local i altres, sempre en la línia d’assoliment dels seus objectius principals.
Poble cardiopretegit
També serà important completar el desplegament de desfibril·ladors, per assegurar que siguem un poble cardioprotegit, divulgant també la seva operativa a quantes més persones millor, per facilitar-ne l’ús.
Menjar en companyia
És una iniciativa que ja es va plantejar fa uns anys, amb el suport de la Creu Roja Local, i que recentment s’ha posat tímidament en marxa. Es un recurs a potenciar, no només per atendre les persones amb necessitat sinó per facilitar un espai de retrobament, companyia i confiança de les persones que per qualsevol circumstància estiguin soles i els hi pugui resultar beneficiós compartir taula i amistat.
Edifici Mercedes Torras
L’immoble presenta un mal estat de conservació que requereix la rehabilitació que conservi els seus elements arquitectònics valuosos i que, permeti reconstruir-lo d’acord amb els paràmetres urbanístics vigents d’una planta baixa apta per usos socials (potser un Casal de Gent Gran i/o espai de treball comunitari) i la construcció de 5 habitatges a les plantes superiors que, correctament explotats, són els que permetrien finançar tota l’operació.
Després que la Fundació que fins ara regia aquest immoble hagi pres la decisió de dissoldre’s i passar el seu patrimoni a l’Ajuntament, serà aquest qui haurà d’emprendre les accions pertinents.
13.- CONVIVÈNCIA I SEGURETAT
Per la seva dimensió i demografia, la llei no obliga que Caldes disposi d’un cos propi d’agents de seguretat ciutadana, però des de ja fa molts anys, atesa la seva ubicació a la costa del Maresme, la massificació estiuenca i la voluntat de prestació de serveis complementaris (control trànsit, emergències, protecció civil, etc) es va apostar per dotar un cos propi de Policia Local que amb eficàcia i professionalitat contrastada ha convertit Caldes en un dels municipis més segurs de la zona.
No obstant, algunes decisions poc afortunades del Govern Municipal actual (ERC-PSC) han facilitat episodis negatius que caldrà solucionar. Per això cal:
Modernitzar i adequar el Cos de Policia Local
Adequant la plantilla a les necessitats del servei, dotant-la d’una estructura i línia de comandament estable que garanteixi el model de policia local de proximitat tal i com correspon per un municipi de la dimensió de Caldes. Caldrà també modernitzar la dotació de material per fer-la més eficaç.
Nova Comissaria de Policia
La seva actual ubicació a la planta baixa de l’ajuntament, tant si segueixen les condicions actuals o es considera la reducció d’espais que està executant l’actual Govern Municipal, és del tot insuficient i inadequada. Just el que cal és major espai i més dotació, per garantir bé les necessitat del servei, les d’ara, i del futur més immediat.
Per això Gent d’Estrac proposa ubicar la nova Comissaria al costat de la N-II, a mig camí entre el carrer dels Eucaliptus i el Pavelló Poliesportiu. Es tractaria de bastir una nova edificació, moderna i funcional, que a més de donar el servei necessari, sigui de fàcil accés i de ràpida sortida per casos d’urgència, gracies al seu privilegiat emplaçament.
Pla de Seguretat
Que inclogui conservar i ampliar les instal·lacions complementàries, tals com la xarxa de vídeo-vigilància i la senyalització viària, a més de promoure activitats formatives i de conscienciació de la ciutadania en general, i als joves i als infants en particular, dels factors de risc i de l’educació viària.
Protecció Cívil - Voluntariat
Caldes disposa d’un Pla de Protecció Civil, aprovat l’any 2018, però no te definit encara un model de participació i implicació en tasques de suport complementaries que es podrien vehicular creant el Cos de Voluntariat de Protecció Civil, que podrien assumir les tasques de suport i ajuda en els casos que la llei ja preveu com poden ser col·laboració en situacions singulars, suport en cas d’accidents, incidents o catàstrofes i totes les altres que es puguin considerar.
GdE aposta per incentivar aquest camp, fins ara inèdit a Caldes.
14.- EDUCACIÓ I FORMACIÓ
El dret a la formació integral és un dels més principals de les persones. Oferir plans d’estudi i cicles formatius adequats és obligació de l’administració. A Catalunya és la Generalitat qui en te la competència, si bé els ajuntaments, acostumen a coadjuvar aportant espais, mitjans i estudis complementaris.
A Caldes es dóna aquesta circumstància. El Departament d’Ensenyament és el titular de l’Escola Pública Sagrada Família, però és l’Ajuntament qui des de fa temps ha adequat les seves instal·lacions, fent-se càrrec del manteniment i ajudant en materials i instal·lacions complementàries (biblioteca, aula d’informàtica, cursets específics, etc), en resposta a les demandes de la Comunitat Educativa.
Igualment, a Caldes funciona l’Escola Bressol que acull els infants més petits del tram de 0 a 3 anys que no entra en l’ensenyament reglat i obligatori. És una inversió de futur que, malgrat les aportacions dels alumnes, costa diners de les arques municipals (uns 100mil €/any). La Generalitat també hi col·labora, però no massa, si bé des del curs 2022-2023 finança els costos de les famílies de P2.
Cap el 2005, governant el PSC, es va tramitar una proposta urbanística “Pla de les Escoles” que modificava l’entorn i plantejava seriosos dubtes de vialitat proposada (el famós “túnel”). Després, es va modificar i està pendent de la seva execució.
Després, CiU, va plantejar traslladar l’escola al centre del poble, a l’espai dels canyers de l’esplanada Muntanyà, per ara destinada a ubicar habitatges. El PSC, no hi va estar d’acord, i el trasllat va quedar ajornat. GdE tampoc ho considera viable.
Per a Gent d’Estrac l’educació de qualitat és fonamental per:
1. Entendre millor el nostre entorn i la relació amb els altres.
2. Ser millors persones i gaudir més de la vida.
3. Ampliar cultura i coneixement.
4. Constituir una societat més igualitària. Es un dret universal.
5. Viure una vida plena i lliure.
A més, Gent d’Estrac tindrà especial cura en els temes següents:
Manteniment i millora instal·lacions de l’Escola i l’Escola Bressol
Sense descartar plantejaments futurs d’acord amb la Conselleria d’Educació de la Generalitat, caldrà seguir amb l’aposta dels darrers anys de consolidar i adequar les instal·lacions existents.
Adaptació de l’entorn educatiu – rutes escolars
Pertocaria destinar l’equipament de la pineda de Can Solé de Baix, situada just al davant dels centres escolars, per a usos formatius i de lleure i, de manera immediata, facilitar un aparcament en condicions, habilitant, provisionalment, la zona adjacent a l’entrada per la carretera a Sant Vicenç.
Educació secundària
aldrà seguir l’evolució demogràfica per si s’assolís el nombre suficient d’alumnes per a bastir una ESCOLA INSTITUT a la població, enlloc de fer com ara, que acudeixen a l’IES Esteve Albert de Sant Vicenç.
Estímuls i ajuts a la formació
Gent d’Estrac considera que l’Ajuntament ha de ser generós, alhora que rigorós, en facilitar l’accés de tots els nois i noies en edat escolar en igualtat de condicions, per això la selecció dels ajuts es farà sempre a través dels serveis socials perquè realment els gaudeixin els qui ho necessitin.
Beques: Llibres, menjador escolar i activitats extraescolars per a famílies que ho necessitin.
Ajuts per als joves que cursin graus superiors de Formació Professional o cursos universitaris. Impulsar una borsa de treball perquè els joves que ho necessitin siguin contractats per empreses de Caldes sobretot a l’estiu.
Formació Integral
Ja sigui per iniciativa singular de l’Ajuntament o amb col·laboració amb els municipis veïns i Generalitat, Gent d’Estrac planteja que es pot completar la formació reglada que s’ofereix als Centres Escolars, establint prioritats i necessitats, talment com en la programació amb la formació d’adults (idiomes, reciclatges) i la formació professional si així es considerés, en una línia que aportés singularitat i fomentés l’ocupació.
Consell Escolar Municipal
No obstant els plantejament anteriors, haurà de ser el Consell Escolar Municipal, òrgan de participació i de representació de la comunitat educativa (AMPA, professors, alumnes, societat civil i Ajuntament) qui les determini i qui en general, dirigeixi la política educativa municipal. Aquest òrgan te caràcter obligatori per llei però no s’ha reunit des de 2017, tot i les reiterades peticions presentades per Gent d’Estrac.
15.- CULTURA, PATRIMONI i TEIXIT ASSOCIATIU
El patrimoni cultural com a element d’identitat de Caldes.
L’Ajuntament ja disposa d’un “Inventari del Patrimoni Cultural de Caldes d’Estrac (2006) i també és vigent el PEPPA (Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic) que afecta els immobles més emblemàtics. El nou POUM revisarà i actualitzarà aquests documents que hauran de servir per identificar millor els elements singulars i concretar les accions que calguin de protecció i conservació.
Referències històriques del passat col·lectiu
En la mateixa línia, seria apropiat la formalització de dues fites històriques locals, la del “Dia de Caldes” en record de la seva fundació el 9 d’agost de 1219 i la del “Combat de Caldes” de l’11 d’agost de 1713, accions que, a part del significat estricte, també poden esdevenir un focus d’atracció, per poc que se li sàpiga donar el caire participatiu que fins ara no ha tingut (igual com fan, amb èxit, altres municipis propers, com Canet o Arenys de Mar).
La Cultura com a fet comunitari. El mon associatiu.
Les entitats, col·lectius i associacions són fonamentals per garantir la vida i el progrés d’un poble i són l’indicador de “salut comunitària” més important que té. La diversitat de persones i interessos que integren els diferents col·lectius aporten riquesa i asseguren la participació en l’esdevenir del poble.
Per això GdE es compromet facilitar i promoure iniciatives que tinguin com objectiu la participació en la vida de la comunitat. Facilitar que, en la mesura que sigui possible, l’activitat cultural, sorgeixi de la iniciativa de les entitats i que l’acció de l’administració tingui caràcter subsidiari.
Difusió cultural i equipaments.
Amb l’activitat cultural no n’hi ha prou. Cal a més, que es difongui. Entre tots, s’ha d’aconseguir una oferta de programació cultural estable, i això passa, tant per a comunicar l’activitat que ja es realitza, com per omplir els buits amb noves i diferents actuacions.
Pel que fa els equipaments, clarament cal apostar pel manteniment i potenciació d’activitats de la Biblioteca Pública de Can Milans, de la Fundació Palau en totes les seves vessants, i també de l’Arxiu Històric Municipal i de la seva activitat, impulsant també la constitució del Centre d’Estudis Caldenc, amb participació ciutadana, amb la finalitat d’incrementar la divulgació i coneixement del patrimoni històric i cultural.
Les festes populars.
La idea és clara: mantenir i potenciar el calendari de festes populars, com un dels elements vertebradors ciutadans més importants, això sí, posant més en valor els elements més originals i emblemàtics (món geganter, diables, dormida, etc) tot repensant l’activitat de les diferents festes al llarg de l’any.
16.- GENT JOVE
Els joves (12-30 anys), estadísticament parlant, i en números rodons, es pot dir que son el 20 % de la població (entre 400-500 individus). Segons dades del vigent Pla Jove més d’un 30% és d’origen estranger i més del 15% ha cursat o està cursant estudis universitaris, el 55% ha completat els obligatoris i el 30% ha fet o fa els post-obligatoris (dades aproximades). Pel que fa la taxa d’atur es situa al voltant del 25%. El Pla també relata les demandes juvenils recollides.
El que més preocupa és la dificultat per trobar habitatge de lloguer a preu assequible, la formació acadèmica i professional, l’obtenció de feina (que quasi sempre, es situa fora del municipi, les problemàtiques derivades del consum de drogues (alcohol, inclòs), i en general, les que fan referència a la mobilitat i la manca d’oferta d’oci local, que els obliga sempre a buscar-la en altres indrets.
A Caldes funciona també des de fa anys, l’Espai Jove, entès com un lloc de trobada i catalitzador d’activitats, que ha conegut diversos emplaçaments i diferents sistemes de funcionament. Actualment, és a la Fabriqueta i una empresa externa, és la responsable de seva programació.
El col·lectiu jove, és un dels pocs que disposa d’un Pla d’actuació específic, que s’està aplicant des de 2007, si bé cal dir, que si se’ls pregunta, la immensa majoria dels joves admeten no saber de la seva existència i molt menys de la seva aplicació i resultat. El vigent Pla Local de Joventut (2014-2017) va ser prorrogat pel Govern Municipal fins a finals de 2018. Per tant, cal redactar-ne un de nou.
Nou Pla Jove elaborat i participat
És el repte més important que ha de fugir del pecat de fer-lo aprovar sense la seva participació i aportació. Pel seu caràcter transversal, haurà de recollir les principals inquietuds dels joves i enfocar el seu tractament i eventual resolució. Però per aconseguir que tot plegat vagi més enllà d’un simple document, és vital que siguin els propis joves els qui l’elaborin. Només així assolirà l’objectiu.
Espai Jove
Clarament cal que sintonitzi amb les demandes i necessitats del col·lectiu que s’expressin a la redacció del Pla Jove.
17.- GENT GRAN
Els canvis demogràfics experimentats en els darrers anys, l’augment de l’esperança de vida i la reducció de la natalitat han provocat un increment molt significatiu del pes social de les persones grans a la nostra societat. Aquest increment ha vingut acompanyat d’una major diversitat pel que fa a l’edat, la salut i la situació social, i de la introducció d’un nou discurs: el de les persones grans actives.
Les persones grans viuen immerses en la vida col·lectiva del poble, i per tant, són usuaris, agents i receptors dels serveis i activitats que s’hi duen a terme. No obstant, hi ha alguns aspectes que cal considerar de manera específica.
Igualment, tampoc s’ha de menystenir, sinó tot el contrari, ajudar i potenciar, les activitats de tota mena que des de fa anys està protagonitzant l’Agrupació de Pensionistes i Tercera Edat, amb més de tres-cents associats/des.
Per això, i a més de l’activitat pròpia dels Serveis Socials, Gent d’Estrac, proposa:
Pla d’acció per a les persones grans
Basat en la seva implicació en la definició, el seguiment i l’avaluació de les prioritats i serveis que les afecten, potenciant i ampliant les que ja es fan, per afavorir la seva vida independent el major temps possible, en proporcionar respostes a les situacions de dependència, facilitar la seva mobilitat i també, en suport a les persones cuidadores.
El “Senat d’Estrac (o de Caldes)
En aquesta línia i a l’espera de l’elaboració del Pla, GdE impulsarà el “Senat d’Estrac” (o de Caldes) dins del Consell de Vila, que funcionarà com una comissió plenària de la Gent Gran, que debatrà sobre les principals qüestions d’interès local en aspectes consultius i d’assessorament.
Voluntariat i activitat intergeneracional
Activitats enteses com a eines de transmissió de coneixements i experiències.
18.- ESPORTS i LLEURE
Sobre la bondat de la pràctica esportiva i del lleure no cal insistir-hi massa. Per això, en el seu dia, l’Ajuntament va habilitar un Complex Esportiu important, a peu de N2, equidistant del centre històric, del barri Isla i de l’escola pública i amb un ampli aparcament al davant que, de manera incomprensible, fa anys que està parcialment tancat i en desús.
També ha ajudat a la consolidació de les entitats esportives que s’han anat constituint i al foment de la pràctica esportiva entre la Gent Gran (cursos, tallers), els infants en edat escolar i el conjunt de la ciutadania (instal·lacions a l’aire lliure). També s’han dedicat esforços a manifestacions esportives singulars com la Cursa Popular, els campionats de Futsal, vòlei-platja, travessa nadant, etc.
Complex Esportiu Municipal
La pista poliesportiva, que és de gestió directa municipal, allotja les activitats del Club de Patinatge Artístic i en menor mesura, els de Handbol i Vòlei. Construïda en diverses etapes, pateix deficiències estructurals que cal corregir, com són la impermeabilització i la sonoritat excessiva que ocasiona fortes molèsties al veïnat proper.
El gimnàs. la piscina coberta i el local social, també són de titularitat municipal, però resten insòlitament i injustificadament tancats des de 2020, per una mala decisió del Govern actual (ERC-PSC).
Una recent licitació d’explotació del conjunt, convocada per l’Ajuntament a l’estiu de 2022, intenta tornar-li l’activitat perduda, fins ara, sense massa èxit. El concurs ha quedat desert per manca d’ofertes.
GENT D’ESTRAC aposta per fer possible, de seguida, el retorn de l’activitat esportiva que mai s’hauria d’haver perdut, primer, plantejant una explotació mixta -pública i privada en concessió- i definint una veritable política de foment i suport de l’activitat esportiva.
Pla Esportiu de Caldes
A més de la revitalització del Complex, cal un suport decidit, moral, material i financer cap a les entitats i clubs locals per a que apleguin cada cop més practicants i perquè consolidin, tant com puguin, el seu nivell competitiu. També serà molt important insistir en l’educació esportiva dels escolars “esport base”, tant a nivell tècnic, com ètic i moral de transmissió de valors i finalment, potenciant tant com es pugui les manifestacions esportives singulars que ja funcionen com la Cursa, campionat Futsal a l’esplanada, etc, posant-ne en marxa de noves (escacs, etc), amb especial incidència en potenciar la platja i el mar com espai de pràctica esportiva (natació, vela, pesca).
19.- HABITATGE – IMPULS A L’OCUPACIÓ
En aquests moments el parc d’habitatges de Caldes és de 1.948, (xifres 2020) dels quals 57 són de protecció oficial i un 64% són de residència habitual, un 24,5% són de segona residència i un 11,5% estan buits. Des de l’aprovació del PGOU de 1984, se’n han construït 486 i segons el que el propi Pla preveu, actualment queden per edificar uns 350 habitatges als sectors de Can Vidal, Turó de Caldes, Esplanada Muntanyà, Can Comas i Les Escoles, la construcció dels quals situaria el parc d’habitatges a l’entorn dels 2.340-2.370, al llindar del 2026.
La previsió del creixement demogràfic, en funció de totes les dinàmiques possibles (flux migratori, fecunditat i esperança de vida mitjana, etc) situa la població prevista al 2026 entre les 2.830 i 3.050 persones, en lloc de les 3.148 actuals (Cens 2021), per tant, és fàcilment deduïble que no fan falta tots els habitatges previstos al Pla General. Amb menys d’un centenar n’hi hauria prou per a cobrir les necessitats. Tot el que es faci de més, estadísticament parlant, només pot significar incrementar els habitatges de segona residència o els condemnats a romandre buits.
En contraposició amb aquestes dades, és important considerar la necessitat d’un parc d’habitatges protegits en els propers anys, aprofitant també els habitatges que ja son de titularitat municipal. Primer, cal dir que per accedir-hi, segons la llei actual, els ingressos de la unitat familiar que el demandi, no poden superar l’equivalent a 2,5 vegades l’IRSC (Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya): uns 26-28 mil €/any segons si es consideren un, dos o tres membres de la unitat familiar. Segons les estadístiques consultades, qui més ho podrien necessitar serien els habitants procedents de la immigració, la gent jove (25-34 anys) i la Gent Gran de més de 65 anys.
Els canvis demogràfics experimentats en els darrers anys, l’augment de l’esperança de vida i la disminució de la natalitat han provocat un increment molt significatiu del pes social de les persones grans a la nostra societat. Aquest increment ha vingut acompanyat d’una major diversitat pel que fa a l’edat, la salut i la situació social, i de la introducció d’un nou discurs: el de les persones grans actives.
Les persones grans viuen immerses en la vida col·lectiva del poble, i per tant, són usuaris, agents i receptors dels serveis i activitats que s’hi porten a terme. No obstant, hi ha alguns aspectes que cal considerar de manera específica.
Igualment, tampoc s’ha de menystenir, sinó tot el contrari, ajudar i potenciar, les activitats de tota mena que des de fa anys està protagonitzant l’Agrupació de Pensionistes i Tercera Edat, amb més de tres-cents associats/des.
Per això, i a més de l’activitat pròpia dels Serveis Socials Municipals, GdE proposa:
Pla d’Impuls Social
A consensuar, que faciliti els habitatges necessaris, ja sigui determinant-los en les promocions urbanístiques, ja sigui comprant-los directament, per així formar un Parc d’Habitatges de lloguer a preus assequibles. Igualment, el Pla inclouria altres mesures que ajudarien a revertir les previsions. Per exemple, creant espais de treball conjunt (coworking) i/o facilitant oficines, despatxos i locals comercials a preus assequibles per a que la gent jove (i no tant jove) de Caldes pugui muntar el seu negoci o inclús per a que vinguin de fora a crear activitat econòmica.
20.- COMERÇ, PROMOCIÓ I TURISME
El clima del Maresme, i en particular, el de Caldes, és ideal tant pel turisme de l´estiu com pel de l´hivern. Les nostres platges són sensacionals pel bany, el descans i també per practicar esport. Tenir a una hora de tren o cotxe una ciutat com Barcelona també ens afavoreix molt a la nostra oferta turística i si a tot això unim les nostres aigües termals la combinació és ideal i l’oferta molt millor que la d’altres poblacions.
La millora del COMERÇ, la PROMOCIÓ i el TURISME ha de passar per una acció combinada de totes les empreses i entitats involucrades que enforteixi el teixit comercial i alhora incrementi l’oferta.
Gent d’Estrac considera que és l’Ajuntament qui ho ha de coordinar i per fer-ho, el primer pas serà recollir les propostes dels interessat i ajudar a executar-les.
Però de totes maneres i només com a idees Gent d’Estrac proposaria les següents:
Impuls i suport al teixit comercial
Oferint activitats que permetin la seva renovació i la formació necessària dels seu personal que potenciar els serveis que donen. Intentar diversificar l’oferta i alhora promoure actuacions conjuntes que abarateixen costos i incrementin la seva promoció (Cursos formació, implantació noves tecnologies, PESOLADA, Cuina Termal, etc). També caldrà una reforma i modernització de l’actual MERCAT MUNICIPAL.
Potenciar el turisme d'hivern i les visites de curta estada
A més turisme termal també es pot impulsar el turisme del descans, l’oci i la cultura. D’octubre a maig es podrien fer preus especials als restaurants com a menú d’hivern o ofertes de per cada 10 menús en regalem un, etc.
Igualment es buscaria potenciar les visites de curta estada amb ofertes, per exemple, conjuntes d’entrades per a la Fundació Palau, pàrquing a la Zona Blava més menjar a un preu tancat i activitats de promoció específiques (Fira de la Salut i Termalisme). També estades esportives, de salut i culturals.
En aquest sentit, poden ser un bon punt de partida, les iniciatives que es marquen al Pla de Màrqueting de Turisme de les TRES VILES que recentment s’ha elaborat.
Potenciar oferta d’instal·lació de professionals locals i de fora
Instal·lant un VIVER d’empreses o de treball conjunt que faciliti que els emprenedors locals i els que puguin venir de fora, trobin un espai adequat, amb tots els servis i tecnologia necessària per poder treballar connectats amb el mon i desenvolupar les seves iniciatives i estratègies professionals.
21.-TERMALISME
L’aigua termal és un do natural excepcional que molt pocs municipis tenen. A més de la font original, hi ha tres instal·lacions més que es podrien i s’haurien de potenciar. El Balneari, pròpiament dit; l’establiment de la platja si s’actua correctament i el safareig, avui en desús, però essencial com a referència històrica de tradició termal.
El Balneari Termal, el de la Riera de tota la vida, 200 anys després de la seva construcció actual, funciona bé, després del canvi del model de gestió i de la reforma de les seves instal·lacions dels anys 2012-2014. No obstant, les limitacions per les seves reduïdes dimensions i l’escassa voluntat política dels darrers anys, no han facilitat, com caldria, la seva transformació en el balneari ampli i modern que els nous temps demanden.
Per que fa l’establiment de la Platja (costat Hotel Colon), en els darrers anys ha protagonitzat una crisi sense precedents. Les irregularitat de gestió i explotació, algunes inicials i altres de recents, abans i després del seu tancament (2020) han superat tots els límits. També, la deixadesa del Govern (ERC-PSC) dels darrers sis anys, que ni ha actuat ni ha resolt res, fins que el 2022, ha plantejat una licitació irregular per la seva explotació que apunta cap a fracàs. Això ha significat, l’absolut descrèdit de l’establiment, i ha malmès la imatge del termalisme caldenc.
Ampliació del Balneari Termal
És el senyal d’identitat més singular, per això, seguint la tònica dels darrers anys, el pas següent serà el de facilitar la seva gestió, promoció i explotació per donar pas a la seva millor ampliació possible de manera immediata.
Dignificació del safareig municipal
Com element indestriable del termalisme en la seva vessant més social i propera a la ciutadania. Dotat -com pocs- de circuit d’aigua termal, cal concedir-li la categoria de monument històric a conservar.
Recuperar l’establiment de la platja
Normalitzar l’explotació de l’Establiment de la Platja, prenent les decisions que calen (tècniques, administratives i jurídiques) i actuant amb la determinació necessària per erradicar la penosa situació actual.
Fira d’Aigua Termal – Termalisme vora el mar
Entesa com un conjunt d’activitats de promoció econòmica i turística de Caldes però centrades en el Termalisme.
Destinació turística “Maresme Termal”
Impulsar la destinació turística Maresme Termal, incorporant-hi el Balneari Titus i els agents econòmics propers (restauradors, botiguers, professionals de l’oci, l’esport, i la cultura – Fundació Palau, Parc Muntanyà, Col·lecció Bassat entre d’altres -) els dels municipis amb afluència turística consolidada del Maresme nord – Santa Susanna, Calella, Malgrat – i els més propers a Caldes : Mataró, Sant Vicenç del Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar i Canet de Mar (Modernisme).
22.- POLÍTICA FISCAL I FINANÇAMENT
Caldes és un poble petit, i els seus recursos financers són limitats. Una bona part s’obtenen gràcies als impostos (IBI, IAE, vehicles, obres, etc), les taxes per prestació de serveis (establiments, zona blava, aigua, clavegueram, brossa, balneari termal, mercats, ocupació via pública, etc), els rendiments de les concessions municipals (“xiringuitos”, mercat, balnearis, etc) i els dels subministraments bàsics (aigua, electricitat, gas, etc).
Una altra font de finançament és la de les aportacions de l’Estat i Generalitat, que cada any es determinen segons el nombre d’habitants i altres paràmetres. I finalment, queden les subvencions i ajudes d’altres administracions. El problema rau en que aquests ajust no tots són de caràcter general i per tant, cal anar a buscar-los, ja negociant directament, ja sigui participant en les licitacions, sovint competitives i eliminatòries, que es convoquen a l’efecte.
Coincidint amb el període de govern ERC-PSC s’ha enregistrat un estancament en l’obtenció de recursos aliens. Hi ha influït negativament la decisió de prescindir del personal tècnic que feia el seguiment per obtenir subvencions.
Igualment ha estat negativa l’evolució de la recaptació dels recursos propis, més enllà dels provinents de les activitats dels particulars (obres, plusvàlues) sempre més subjectes als vaivens de l’economia general. S’han reduït en picat els ingressos relatius a les concessions municipals.
A part queda la qüestió de l’explotació negligent actual de l’establiment de la platja, que te pendent d’adjudicar una nova concessió amb preus actualitzats, i que a més arrossega un deute de difícil cobrament que supera els 400mil €.
Gent d’Estrac no disposa d’una vareta màgica que garanteixi majors ingressos de forma indiscriminada, però si de les següents propostes:
Racionalitzar la política fiscal
Fugint de l’increment generalitzat i incidint en figures impositives graduals (no necessàriament uniformes a tot el municipi) i alhora, minimitzant el frau fiscal.
Actualització de les concessions administratives
El Pla, inclou maximitzar fins on sigui possible i just el rendiment de les concessions municipals (inclòs balneari platja) i, òbviament, regularitzar la situació administrativa i financera dels concessionaris. Amb les taxes per prestació de serveis passaria el mateix, si bé garantint sempre que ningú quedi exclòs de rebre’ls (especialment els bàsics) per manca de recursos.
Recerca i captació d’ajuts i subvencions
Igualment, s’anirien incorporant tècnics especialitzats, per tal de que amb la seva gestió, s’aconsegueixin subvencions i ajuts que cobreixen el seu cost i el de les propostes que es plantegin.
23.- DELS ELECTES I GOVERNANTS
Descriure el paper dels càrrecs electes escollits democràticament per la ciutadania cada quatre anys, no és pas difícil. Tradicionalment uns quants dels escollits es dediquen a governar i gestionar, mentre que la resta, semblaria que de manera inevitable, dediquen els seus esforços a la confrontació partidista, normalment també replicada pels anteriors.
Es diria que la dinàmica govern-oposició, no sempre ben entesa, a vegades ha fet oblidar el veritable objectiu de la representació que ostenten els electes, i que no sempre han imperat les bones pràctiques ni s’han aplicat tots els principis ètics que serien desitjables. No obstant això, ja no valen retrets. S’imposa la regeneració.
És per això que, Gent d’Estrac considera:
Indispensable la disponibilitat dels electes gestors per escoltar i atendre les necessitats dels veïns i veïnes i també la seva obligació d’explicar, raonar i passar comptes de les decisions que prenen. És per això que considera necessària la seva màxima dedicació, l’atenció personalitzada als ciutadans/es que ho requereixin, i la difusió la informació disponible abans de prendre qualsevol decisió important.