L’explotació del balneari de la platja (Colon), també va protagonitzar el debat pressupostari del ple del passat 9D. Primer, per la repetitiva argumentació sobre el que s’ha de fer (i no es fa) per a solucionar-ho i, segon, per la reiteració dels arguments sobre la plusvàlua (500mil €) de l’hotel, inclosa al pressupost municipal de 2018.
.
SEPARAR HOTEL I BALNEARI: ASSIGNATURA PENDENT
Això si, viu intercanvi de retrets entre Govern i Oposició sense arribar però a cap conclusió. El PDC va denunciar que al pressupost de 2019, no hi ha cap previsió per a la nova captació de l’aigua de mar, imprescindible pel servei de talassoteràpia del balneari, ni tampoc per a la separació efectiva de l’hotel i del balneari que és ineludible, si es vol licitar la seva explotació.
Miquel Gonzàlez (PSC) va replicar que aquests imports (300-400mil €) s’inclouran a la licitació per a que els suporti l’explotador que la guanyi, argument idèntic al que va utilitzar ara fa un any, quan es discutia el pressupost de 2018. Per la seva banda, Joaquim Arnó (PDC) va reclamar que qui ho pagui, siguin els responsables de la barreja d’instal·lacions, en clara al·lusió al titular de l’hotel balneari i al govern del PSC de 1999-2003.
.
PASSIVITAT DAVANT LA DEGRADACIÓ
Mentrestant, la situació cada vegada és més insostenible. Fa més de tres anys que no hi ha concessionari i si una empresa (STELGROC) que explota les instal·lacions gràcies a una pròrroga inexplicablement concedida per l’Ajuntament, sense concurs, ni licitació, ni res que s’hi assembli.
Alhora, la degradació del servei, que segueix sense aigua termal, és més que evident i afecta tots els àmbits. La denuncien, treballadors, visitants i clients, als quals només se’ls permet pagar en metàl·lic, per així poder així burlar els embargaments que afecten l’empresa.
El més sorprenent però, és la passivitat municipal (recordem-ho: és el titular del balneari!), que a més ha facilitat que el deute de l’empresa amb l’Ajuntament ja rondi, de nou, els 400mil €
.
GENT D’ESTRAC reclama que l’Ajuntament passi a l’acció, ja!. Argumentar que tot es resoldrà amb una nova concessió i alhora, no tramitar-la (pendent des d’abril de 2016), a més de perpetuar una il·legalitat, ja comença a ser una temeritat, perquè el període per explotar-la s’acaba el 2028, i per tant, cada cop queda menys marge per a recuperar la inversió que cal fer-hi.