A mitjan 2018 s’acaben unes obres de restauració d’un habitatge al centre del poble. El juliol de 2020, un veí, fart de demanar per tots els canals possibles que es solucioni un greu problema d’humitats que genera l’obra feta, presenta denuncia a l’Ajuntament per presumpta infracció urbanística.
Tres mesos més tard, els Serveis Tècnics Municipals inspeccionen les obres i determinen que té raó. Són excessives, il·legals i s’han d’enderrocar. Ho fan saber a l’infractor que no mou un dit.
Passen dos anys. Gener 2022. La víctima es queixa de nou. No entén que quatre anys després, el Govern no hagi obligat l’enderroc. Al febrer rep resposta. El Govern declara la caducitat del procediment per inacció seva ! (no ha fet res des del requeriment) i concedeix audiència a l’infractor perquè al·legui el que cregui oportú.
O sigui, no fa executar allò que va ordenar, sinó que obre un nou procediment. Injust i inaudit. Mentrestant, el problema (i la il·legalitat) fa quatre anys que dura.
Nota: Per tractar-se també d’un afer entre particulars, la notícia no inclou els noms ni la ubicació exacte/ FOT arxiu.