Cada any, després de l’estiu, quan comença la caiguda de la fulla, arriba el moment de l’esporgada i els arbres de Caldes reben la visita dels operaris que fan el que des de temps immemorials és habitual: tallar les branques i recollir les fulles per evitar així que aquestes campin al seu aire.
En el darrers anys però, la poda ha esdevingut polèmica. Que si només deixar el brots grossos o que si són els vells o els nous els que s’han de mantenir. Que si cal deixar branques amb fulles o que si millor tallar-les totes. Hi ha opinions per tots els gustos perquè, igual com passa amb el futbol, tothom hi entén.
L’any passat els arbres de Caldes van sofrir el que se’n podria dir un tall al zero. Tant, que alguns no van aconseguir facilitar ombra fins a finals d’estiu. A part dels comentaris veïnals a peu de carrer, el tema va ser objecte de debat polític, si bé regidor de Via Pública, Joan Baró (PSC) va aconseguir acabar l’any sense aclarir el com i el perquè de l’abast de la poda. A cada ple que se li preguntava, responia diferent, sempre citant fonts tècniques, però sense mostrar mai cap informe signat per algun entès en la matèria.
Semblava que aquest any la cosa seria diferent. Qui més qui menys així ho va creure quan a finals d’octubre va veure com gent d’una empresa especialitzada s’enfilava pels arbres. Aviat però, va saltar la sorpresa. Hi deixaven força branques i al cap de pocs dies, van desaparèixer deixant més de la meitat dels arbres per fer.
El debat no s’ha fet esperar, especialment pels qui comparen amb els pobles veïns. Ningú entén que la poda estigui a mitges per molt que el Govern Municipal, a la revista Portada 256, ja la doni per acabada, quantificant fins i tot els arbres on s’ha actuat: 224. (FOTO). La veritat però és una altra, ja que només s’han mig esporgat els de la riera, entre la via i l’Ajuntament. Com a molt, entre 80-90 plataners !! ! (FOTO)
Altra cop, Caldes hi perd. Passarà la Festa Major d’Hivern i els Nadals sense treure’s de sobre la sensació de deixadesa que l’impregna. Alhora, assisteix impotent a la desesperació del personal de la brigada (bufador inclòs), fart de recollir fulles sense que es noti i obligat a deixar altres feines per fer.
