Sense disseccionar el seu contingut, des de 2016 ja s’han interposat un mínim de VINT-I-TRES DEMANDES JUDICIALS contra el Govern (ERC-PSC). En la majoria, es repeteix l’argument per presentar-les: el silenci a la petició inicial del demandant.
A l’espera que el Govern contesti la pregunta de GdE al PLE del 31M sobre aquest tema, consten VUIT de concessionaris de serveis públics, QUATRE de sindicats de personal, SIS de treballadors/es i CINC urbanístiques i de serveis. A part, QUATRE més, d’anys anteriors.
Quan es dictin les sentències, es sabrà qui té raó. Si és l’Ajuntament qui perd, la quantia de les reclamacions presentades, podria superar de llarg el MILIÓ €. De moment, el que és un fet, és que ja s’han gastat més de CENTmil € en contractes d’advocats externs.
A part, el Govern ha rebut una trentena de denúncies davant la GAIP, tribunal administratiu que garanteix el dret ciutadà a la informació pública, i com a mínim quatre davant el SÍNDIC de GREUGES. En tots els casos, sempre el mateix argument: manca de resposta.
Que hi hagi demandes, és normal, però tantes no. És un disbarat – diu Albert Batlle, portaveu de GdE -. El que hauria de ser excepcional, sembla s’ha convertit en habitual. Qui les interposa no ho fa per gust. Li costa diners. Però que el Govern confii que la via judicial resoldrà el que no s’ha sabut solucionar per la via normal, potser és esperar massa. I a sobre, costa molts diners i recursos públics que són de tots.
Semblaria però que el nou Alcalde ha insinuat que vol revertir aquesta situació. Estaria bé que ho fes. El cost de tantes demandes no és assumible per l’Ajuntament. Si avança, GdE l’acompanyarà – diu Batlle.