La dada és alarmant i supera tots els límits imaginables. No és normal. Ni aquí, ni enlloc. Des de 2016, el Govern ja ha rebut 41 demandes judicials. De les 10 que s’han sentenciat, 8 les ha perdut. De les altres dues, una s’ha estimat en part, i l’altra, favorable al Govern, s’ha recorregut al TSJC. La resta, segueixen endavant i tot apunta que n’hi haurà més
Ben cert que presentar una denúncia al Jutjat no equival a tenir raó i que caldrà veure com evolucionen, però crida molt l’atenció que gairebé totes s’hagin interposat per la manca de resposta del Govern a les peticions inicials presentades. Això, tampoc és habitual.
Una tercera part dels plets, són per qüestions urbanístiques i fiscals. En aquests, el Govern fa bé en defensar l’interès general als tribunals. Ara bé, en els altres, la postura ja no és tan clara. Dol veure com preval una mal entesa prepotència que li impedeix dialogar i pactar, fins i tot en assumptes que pels precedents que hi ha, se sap segur que es perdran. I és una llàstima, perquè vol dir més costos en procediments i en advocats que, per ara, ja superen els 150mil€.
En alguns, a més, hi planeja un dilema moral i ètic Si el que demanda és membre de l’Ajuntament i el demandat també, segons normativa ambdós tenen dret a rebre assistència jurídica, però, per ara, el Govern només en paga la d’un. És un dubte seriós sobre el qual ja hi ha hagut sentències judicials contra ajuntaments per no fer-ho bé i que tard o d’hora, s’haurà de dilucidar.