Aquests darrers dies, ERC ha llançat una campanya vergonyosa de mentides i veritats a mitges, per dissimular la seva ineficàcia i poca actitud. No hi entrarem a drap, perquè no s’ho mereixen, però si direm que NO ÉS CERT que GdE hagi assetjat administrativament res, ni ningú. SIS recursos en quatre anys, no donen per a tant.
GdE ha hagut d’intervenir en la licitació del mòdul del parc; la de l’Escola Bressol (que el Tribunal de Contractes, va anul·lar); la del consultori a la planta baixa de l’ajuntament (per mala tramitació, manca de salubritat, i import excessiu).
Fets tots demostrables, que s’han hagut d’acceptar com a certs, per exemple, contractant una empresa per les humitats, o repetint el concurs de la Bressol. Sense oblidar que en el cas del consultori, l’Oficina Antifrau de Catalunya va concloure que hi havia “irregularitats contrastades” i que els contractes dels projectes “eren nuls de ple dret”.
És important fer constar que QUASI CAP de les PETICIONS que GdE ha presentat sobre qüestions puntuals de gestió, S’HAN CONTESTAT. I ja no direm sobre les PREGUNTES al Ple que no s’han considerat (“ens ho mirarem”). Per tant, “poca feina” els han ocasionat. Al contrari, les han aprofitat per penjar-se ridícules “medalles”, com l’itinerari segur cap a l’IES, els fangs de la riera, el projecte del P.Sergent, el revolt del Fondo i altres.
ERC diu que les queixes no els deixen treballar bé. Estaria bé que reflexionés per què quasi tothom s’hi veu obligat. Potser si contestessin o expliquessin quan se’ls pregunta, s’ho estalviarien. Igual que si entenguessin que les decisions no s’imposen sinó que es dialoguen i es consensuen per la via de l’acord. Potser llavors no hi hauria més de 30 PLETS judicials en marxa que ja han costat més de CENT.MIL € de les arques municipals.
És molt significatiu (i de vergonya) que una Sentència Judicial obligui al Govern “a negociar” una qüestió laboral. I encara més, que dos anys després, encara no s’hagi complert.