La quarta fira “Aqua Càlida” ja és història. Va tenir lloc del matí del dissabte 4J a mitja tarda del diumenge, si bé algun dels seus elements es va mantenir fins al vespre. Correspon al conjunt dels caldencs valorar-la i segur que hi haurà opinions per a tots els gustos, talment com a l’any passat, quan la fira portava la insígnia de la cervesa.
Hi ha però una qüestió de principis que GdE sempre ha evidenciat. Una FIRA A CALDES és la que s’encarrega a una empresa externa (13mil€) que, cobrant-los un cànon, porta productes, expositors i procediments de fora, per tal que la ciutadania els conegui. Si fa o no fa, són els mateixos de les fires que es fan en altres pobles, completades amb certa participació local i amb una referència pròpia: la galeta a Camprodon; la castanya a Begur, l’espardenya a Rubí; el formatge a Palau-Solità; la botifarra a La Garriga, la cervesa a Cabrils, Calella i, a Caldes, clar, l’aigua termal que, curiosament, malgrat el títol, no hi ha estat present.
En canvi, una FIRA DE CALDES és la que es prepara amb temps i implicació dels agents comercials, artesanals, lúdics i culturals locals. Serveix per mostrar i demostrar la identitat pròpia i per atreure foresters que la coneguin i gaudeixin, no només els dies de la fira, sinó tot l’any. Segur que és més difícil, perquè implica planificació, elaboració, participació, promoció i divulgació i ja és conegut que aquestes no són monedes corrents entre els qui prenen la decisió de la fira.
Parlar, com parla, la propaganda oficial “d’èxit” i “bona acollida” tot mostrant imatges de l’acte inaugural presidit pel meteoròleg Francesc Mauri davant una reduïda audiència i confondre el consum a les taules i bars de la fira, amb un èxit d’assistència, sona a exageració, més si es té en compte que tres dels cinc mòduls del Parc Maragall restaven tancats.
Cert que hi va haver expositors i activitats que van cobrir el seu objectiu, però en general, no sembla que la fira fos gaire més enllà. GdE, en canvi, si valora molt positivament l’esforç dels expositors locals que, malgrat se’ls va advertir just tres setmanes abans, hi van poder assistir i mostrar la seva activitat que, per sort dels caldencs, no és només d’un cap de setmana sinó de tot l’any. Com ha de ser !