Pot semblar el mateix, però no ho és. La veu popular diu que qualsevol partit, encara que presentés una escombra (amb perdó), tindria els vots que li atorga el coneixement i la popularitat dels seus líders nacionals. No hi ha cap estudi empíric que ho demostri, però sembla bastant clar.
Les eleccions municipals però, són una altra cosa. Sense renunciar a la identificació partidista, les candidatures haurien d’estar integrades per persones que, a ulls dels votants, coneguessin la realitat i l’entorn, tinguessin capacitat i experiència pel diagnòstic i la suficient il·lusió per aplicar amb eficàcia les solucions necessàries.
Quantes vegades hem vist candidats i programes paracaigudistes, que es presenten com podrien fer-ho al poble del costat, només per interès del partit i per arreplegar uns quants vots per aconseguir representació en altres administracions.
Per sort i també per experiències viscudes, això va a la baixa. Les xarxes socials i els mitjans, permeten aprofundir el coneixement, la proximitat i la presència dels candidats. També el treball de carrer, perfectament constatable en un poble com el nostre i la gestió, per bé i per mal, dels darrers anys i no només de les darreres setmanes.
Per això l’elecció s’hauria de ser amb coneixement. Ja ningú s’hauria de guiar pel carisma del líder nacional, sinó per les capacitats, contrastades i/o suposades dels candidats. És la tria més honesta i responsable. De fet, ens hi juguem el nostre futur.